sororitatzombi

Ningú no sap exactament la data,
en quin moment un crit va despertar-les
aquella nit atàvica que reverbera encara.
Són més de dos mil anys –és constatable–,
dos mil anys fa que avancen amb pas ferm
a la recerca infame del culpable,
dos mil anys si no més caminant juntes
per escatir d’on va venir aquell esgarip
quines van ser les mans que van causar-lo,
dos mil anys d’escorcoll i sumar forces
fins a trobar-se aquí, sota del teu portal
–constants vitals normals, braços enlaire,
els rostres plens de sang i els ulls en blanc.

Fas bé de tenir por, han vingut a buscar-te.
T’esperen al carrer per demostrar-te
que no sempre és veritat que un crit s’apagui
ni que totes les morts –les vostres morts–
ens matin.