Pastura de carn MARIA ANTÒNIA MASSANET estela de pols
aleteja
en la nit que devora el món
desmesura de l’espiral en el vòrtex engolidor forat del seu centre
ferum de les ferides regalimant son pus llepes amb set inesgotable
a la caça d’altres menges
d’on succionar les vísceres arrossegues l’ànsia per les llambordes de la ciutat que t’engoleix així com tu voldries empassar-te tot alè de vida raciocini capolat ara que només ets instint i aquesta fam que no s’acaba forat que t’extermina addicció que es sustenta a ella mateixa
tornant al rusc que t’acull
ara que ets un animal de ramat pasturant la carn que ja mai et cobrirà |