Pregunta’m per la pluja,
pel sol de mitja nit
i la lluna del matí.
Recorda’m les raons del cos
les ungles dormides
que fugen dels dits.
Dóna’m la llengua del vent
la sang de les coses
que batega entre les parets
de la casa I el mar.
Dóna’m amor, tot tu
en sang i pell
On la sal tot ho cura.
¿Tens anima?
Ànima soc- d’arrels de matinada
¿és meua la mar?
soc llum, aire sense alenar
esperit spiritus al teu pit.
¿He vingut a riure o a plorar?
Llum entre foscor cargolada
mire la nena I tota ella llueix
arraulida a la catifa feta pedra.
Aquest és el seny ¿I el fat?
Dóna’m el temps, la veu de la dona,
la tendresa dins la set.