I

Guardo els ulls del nen a la boca del gos.

Fora de la caverna aprenc paraules fredes
com espiral, triangle o blau.

La guerra contra les morts petites.

Han aparegut unes eines per llaurar
i no tinc camp.





II

Al regne dels nens sense parpelles
la son és un animal orfe.

Els més salvatges la travessen amb llances,
l'estaborneixen amb rocs
i deixen que es dessagni entre peònies.

El sol es pon.

Els llavis dels botxins es tornen negres.





III

Tinc una cita amb el barquer de les esferes.

La butxaca plena de llunes,
són les morts que no vaig viure.

Prou sé que l'esquelet recorda
però no parla.
El tumult de cavalls a la columna,
el fèmur retorçat com una branca...
Les ròtules de monjo afàsic
consumides per la creu.

Orelles inverses: verd i marró.

Cremen
les piràmides liles del capvespre
i a la riba del timpà
les aigües bressolen la barca
que irremeiablement m'haurà de dur
a la vesícula del monstre.





IV

El llop de la baba groga
m'havia confiat un abecedari de mel.

Després es va tornar una figuera.

La figuera sempre era a la casa del davant.

Vaig entrar-hi de nit,
entre les flautes dels grills,
i la fruita em cremava a les mans.

He vessat la llet dels avantpassats.

A dalt, la lluna assassina
em prepara la sepultura:
miracle interromput.





V

A qui has de donar explicacions
és a l'incendi de la masia
i no a les autoritats.

Empastifa't la cara de greix,
llença't al foc dels abolits.

Veuràs que uns quants ocells et seguiran.
I amb això en tindràs prou.





VI

S'han trencat les cordes de l'arpa.
La muntanya ens mira amb ulls desposseïts.
Els nens dormen a la cova.
El terratrèmol va devastar el poble.
Els gossos forniquen als balcons.
El vell coix encén una foguera.
Enciclopèdies, teules i pantalles.
La ginesta s'equivoca d'idioma.
El vent fa petar les portes.

Als abismes de la terra no hi ha temps per al perdó.