Dolça flor de bella podridura

LLUÍS CALVO

Hell is empty
And all the devils are here
William Shakespeare


Aquell cos colossal i repulsiu arribava a ser fins i tot preciós de tan horrible
Jaume C. Pons Alorda


The key to survival is allowing oneself to be shaped by the assigned environment. In doing so, a broad range of capabilities are acquired, allowing one to flip the script and use said capabilities to shape said environment for maximum longevity. I’m saying I’m in the process of said stage two. I’ve changed, adapted, I’m a survivor.
Eugene Porter (The Walking Dead)



I will revenge my injuries: if I cannot inspire love, I will cause fear
Mary Shelley

                There will be darkness
                There will be blood tonight
                Kreator

                                    Happiness is a warm gun
                                    The Beatles

Ideogrames del poder. Talment una coreografia que estrafà el seguici. Corrues d’éssers que avancen com una amenaça. Caldrà remuntar el temps amb una barca. Imagina el riu negre i redreça, ara, la falca que va inaugurar la consistència de les llars, la possibilitat d’un segle feliç, ple de cotxes a l’estil del gran Gatsby, d’exposicions universals a Nova York, de cançons d’Elvis i dels Beatles, de televisors i aspiradores i frigorífics, d’amors eterns amb corbates grogues i faldilles de quadres, de bitllets entre els dits, de pintes de cervesa a la cantonada, de rock & roll i twist, de cançons d’amor italianes i de música lleugera. Quina immensa joia!

Però després van arribar Georges A. Romero, Yoko Ono i la guerra del Vietnam.

I tot se’n va anar a prendre pel cul.

Diaris de l’exhumació, entre les tombes profanades i les restes del que vam ser. Els edificis porpra, amb el sistema de canonades que es recargolen fins a l’infinit, i les quatre portes que donen a la cambra de les passions inassolibles, just allí on les pantalles expel·leixen el teatre de les constel·lacions assassinades. I tu passes amb el vestit de tul que deixa transpirar la boira, verda en la síntesi de tots els arbres que et contemplen des de la transformació. Bella com el més bell dels cadàvers. Anciana com la saviesa que tira les cartes a l’inrevés. Adusta com la fetillera que s’amaga entre els faigs. I després la carn que no sents teva, que cau a terra i sembra flors de desencís, ranuncles d’urani i gramínies d’amiant, velluts de pòlips i de molses, líquens tumefactes i polipodis que vessen el seu flux sense còpula ni espasme. Per això ets l’altra. Tan bella que només puc clavar-me l’estaca o el ganivet per ser com tu: diable i àngel, proxeneta i púber, miracle amb palinòdia, Botticelli zombi.

Volies emocions fortes, o almenys així ho afirmaves ben sovint. Desitjaves, sí, que ens devoréssim l’un a l’altre. Frigorífics, coltells, penombres. I ara què? Observar els teixits sangonosos, amb la voluntat d’una dissecció macabra i amb la fredor d’un forense esquizoide, mentre es vessa líquid groc i la ferida es resol en un pou de colors macilents, del taronja al violeta, del marró al vermell més intens, en el pur contrast amb el tall platejat del ganivet que explora i furga en el dolor, sord als teus crits, als teus espasmes, a la teva passió humana, sense màscares. Pura infecció de la cavitat peritoneal, xoc sèptic, àcid làctic que raja sense control, nitrogen ureic a gavadals, hemorràgia incessant, coagulació vascular disseminada. Tot això. Per què renegues del destí, de la teva sapiència bescantada? Mantén-te ferm, col·lega. Resisteix.

Aquest és el primer dia de la creació. Te’n queden sis.