Disseccions, dissensions

LLUÍS CALVO

LA SUBVERSIÓ FÍSICA 

Le corps est le corps. Il est seul. Et n’a pas besoin d’organes. Le corps
n’est jamais un organisme. Les organismes sont les ennemis du corps.

Gilles Deleuze

Em persegueix la imatge d’una dansarina antiga. Les meves extremitats són coreogràfiques. S’agiten, s’ajupen. S’alcen. El meu sexe batega. Un kuros és rígid i tanmateix és més viu que una escultura apol·línia. Nietzsche 3-Descartes 0.

Les perversions són agudes i posseeixen dolçor. També esventen crueltat. Ballen els insectes. Tots els poetes som pornogràfics.

Una silueta –carnal, palpable– com a obstacle o fluència. Qui transita pels camins isolats exerceix una política entre les moixeres i els arços. La cabana de Wittgenstein a Skjolden. L’esperit transhumant que es fa u amb el seu signe. El cos entre signe i signatura.

Llenguatge, per tant, que diu i clama. Qui és aquest ésser inquietant que ens barra el pas de la comella? O l’individu que exposa el seu mur de fluids i vísceres a l’autopista, tot deturant el pas dels camions que travessen rutes mil·lenàries? L’estació central de Tòquio a l’hora punta: un deixant impetuós de moviments coordinats, veloços, anònims. O el semàfor de Shibuya. Barthes i la forasteria: la fascinació cap a l’alteritat.

El cos i la signatura, deia. El significant, l’antena. El repetidor que ens fa creure que som el centre emissor d’alguna cosa. L’ego és la il·lusió d’un regne de carn pròpia. Però si t’han robat el discurs el cos és l’eina, no pas l’obra. L’univers queer d’un personatge de Shakespeare: Rosalinda. Fet i fet, el ciborg ens ama amb el discurs, no amb el signe accentuat. El desig és mutant.

I és el desig qui s’encarna en tu, no pas a l’inrevés (Nous o Xakti per a dummies, Viquipèdia d’urgència). Ferros, pròtesis, xips, sensors. Cada dia un cos, un rostre. Els òrgans com a recanvi: la revolució del futur. El triomf del hardware amb el programa ocult.

Multiplicitat de llengües, d’òrgans erèctils, de plecs llisquents i viscosos, de tactes d’orquidàcia. Ophrys apifera: l’autopol·linització. O la transsubstanciació. El microcosmos que s’uneix amb el macrocosmos. Tot l’Univers des dels peus fins al cap.

Escric aquests mots mentre neva. Aquesta no és una metàfora idiota, sinó un fet real. Perquè neva. Sóc al Coll Baix de la Roca de Pelancà i aviat es pondrà el sol. Fa fred. La meva escriptura té alguna cosa de iogui ionqui. Escric i m’oblido del món. El centre és en una altra banda i el cos s’aquieta. La noció del temps s’esvaeix, com una resistència que no ho és. Et deixes endur, perceps en harmonia. El fred és una cosa més, com el trànsit de la sang.

Cada postura comporta un enigma i una resolució. Un posar-se enfront del món, tot unint-s’hi. O en revolta: el miratge al·lucinogen, la fulla d’afaitar que ens automutila fins al límit del dolor, el tatuatge punki que ens furga totes les capes de la pell, l’èxtasi de qui toca la mort, exercitant Bataille com qui batalla contra la por i la rutina. O Sade, per exposar-se al desconegut, a l’imprevist, a la malaltia sobtada que contradiu el programa i nega el viure. Virus, bacteris, dispersió liquènica, follia bioquímica, xivaïtes portadors de cranis: Kapalika.

El cos com una acció que prové del silenci.

I tu, dona trobadora, a qui un dia amaré per convertir-te en l’adorada última, quan la pell de la serp s’ofereixi en sacrifici i només resti l’acte, l’espurna i l’embolcall calcari del mon que habitem: cargol hermafrodita, sol androgin, transsexual que vessa llet apegalosa i crea el teu planeta en un cercle foll que et defineix: carnal, subtil, salvatge. I fora d’òrbita.

SHIKANTAZA

Mirada ciborg,
la pell com un psalm
d’aeròlits.

La pluja
que esdevé glaç.
El bassal
que s’esfuma entre vapors.

Sempre
el trànsit.
I el silenci.

La truita que salta,
la marmota
que hiverna.

Intueixes
que l’ossada
és un diamant.

AERÒBICA

La carn és un liquen,
un minúscul soredi.
Rizoma circular,
fong, falguera.

Les meves vísceres
seran el teu petroli.
Podrimener carbonífer.
Pantans com síl·labes
que regalimen mons.

L’antic llenguatge
de maresma i torba.
Lenta flama,
paraula fòssil.

Tot el que sóc
ho ofreno
en combustió.

TRAÇ

L’home que caça
la becada,
envoltat de la canilla,
sabrà incorporar
l’instant del vol
en el banquet?

TECHNIQUE DE VIE 

Podràs parlar-me
i compartir
les hores de glaç,
raonar i il·lustrar-me,
però no posseiràs
la humanitat.

Una tecla, tan sols,
marcarà la fi.

La teva pell metàl·lica,
milions de terabits.

Intuir què pensa
el cor robòtic.

I intuir què sento
jo mateix,
burxat pels déus
que m’apedacen.

POTA BLAVA 

Sols la natura salvatge
esdevindrà subversiva.
Thoreau vs. hipsters,
un cop més.

Però el desig podria ser
una quimera social,
un artifici.
Del cavall de les estepes
a l’ase domèstic.
Bingo!

Confondre la part
pel tot,
un vell tret occidental.

Tots serem andrògins,
existiran mil sexes.

Empra el teu cos,
serveix-lo!
vociferem plegats.

Butler vol dir
majordom.

MORGUE (DAS TOD) 

El cadàver estès:
vestir-lo,
maquillar-lo.

També la mort
conté, de totes totes,
una teoria del cos.

CORRESPONDÈNCIA

En el desig
pots creure-hi, sols,
si se t’adreça.

Recela’n, altrament.

PASOLINI, DE NOU 

Les llars dels col·leccionistes
sempre estan plenes
d’éssers sense amor.









AGAINST THE NEOLIBERALISM 

Follar
ja no subverteix res,
ni inquieta ningú.

Més aviat
cotitza en borsa.

Cada cos s’aïlla,
reparteix dividends.