desfeta de l'angle pla
POL GUASCH
angle primer: a la
palma de les mans
amb David Leo García
amb David Leo García
Digue’m un nom.
Diré el teu nom.
O el meu, que ets tu i que
ets jo i que són
també els camins que ara ens separen.
també els camins que ara ens separen.
Digue’m un món.
El que s’escola
vertical pels regalims quan
frego insistentment tots els segles
que se m’aferren a les dents.
frego insistentment tots els segles
que se m’aferren a les dents.
Digue’m un so.
Diré el batec
d’un peix que mor
clapotejant
a la coberta d’un vaixell.
a la coberta d’un vaixell.
Digue’m un verb.
Diré el verb
viure,
que és caminar i
riure molt
—com diu Bauçà i també dic jo.
—com diu Bauçà i també dic jo.
Digue’m un do.
Desaparèixer
fins que del tot no en
quedi res,
que és el mateix que dir estimar.
que és el mateix que dir estimar.
Digue’m un furt.
La mar que creix,
l’arbre que creix,
l’infern que creix,
i la veritat, que creix tot sola.
i la veritat, que creix tot sola.
Digue’m un crim.
El cos. (I la
Història, també,
que està feta a
parts, té deixalles
i repels, i es pregunta què
li passa rere les parpelles
quan s’adorm, i ningú la veu).
i repels, i es pregunta què
li passa rere les parpelles
quan s’adorm, i ningú la veu).
Digue’m un dit. El que assenyala
la part de mi que deixo
enrere
—«jo també sóc fora de mi»,
i no ho dic jo, és Blai Bonet.
—«jo també sóc fora de mi»,
i no ho dic jo, és Blai Bonet.
Digue’m un lloc.
La tremolor.
Digue’m un dret. Mitja vida, veure com dus
Digue’m un dret. Mitja vida, veure com dus
l’eclipsi fosc i lluminós
ben carregat endins dels ulls.
ben carregat endins dels ulls.
I, un final.
Les línies de
la mà que prenen
dos camins
que mai no es troben: tu el de
la vida, jo el que diu que
el meu dolor és un ocell.*
que mai no es troben: tu el de
la vida, jo el que diu que
el meu dolor és un ocell.*
*l'angle pla:
angle segon: les mans
en forma de niu
Cixous diu:
L'amor és vertical. Primer es
puja. Hi ha una escala. [...] Un cop a dalt, es pot veure, es pot
caure. S'ha vist el que s'ha vist. Veure l'altre ens enderroca. Veure
el llop. La por ens fa caure de dalt a baix, ens torna a l'edat de la
sang, a la infantesa, a quatre potes entre les olors, els apetits, els
aliments, els cucs de terra i els morts.
Rich diu:
Hi ha una escala.
L’escala és sempre allí
penjant innocentment
d’un costat del veler.
[...]
Baixo.
Les aletes em destorben,
repto com un insecte escala avall
i no hi ha ningú
per dir-me quan començarà
l’oceà.
L’escala és sempre allí
penjant innocentment
d’un costat del veler.
[...]
Baixo.
Les aletes em destorben,
repto com un insecte escala avall
i no hi ha ningú
per dir-me quan començarà
l’oceà.
I dic:
El que no saps, i jo tampoc no
sé,
és que he habitat aquest desert, tot cec,
pidolant amb les mans un palmell d’aigua,
i el que m’espera, el que seré,
per molt que tu tan sols em vulguis bé,
serà allò que la mar fa amb les onades.**
és que he habitat aquest desert, tot cec,
pidolant amb les mans un palmell d’aigua,
i el que m’espera, el que seré,
per molt que tu tan sols em vulguis bé,
serà allò que la mar fa amb les onades.**
**desfeta de l'angle
pla:
