|
Conjura dels engranatges MARIA SEVILLA DIVISA
La viva desafecció que els zombies manifesten pel treball m’inspira, com a ionqui, la desgana més pregona: nodreix-la de psicosi, matèries cerebrals, suquets i químiques vibrants. Retorna’m a una fe (desarrelada) en la substància. MATÈRIA DE L'ESGOTAMENT Joc de fantasmes que juguem a casa nostra amb les disfresses que són la roba que ens posàvem Guim Valls deu gramets: el meu imperi el meu botxí. Xavi Grimau Baqués Menjaves com un pollet amfetamínic no fos cas que t’escanyessin les engrunes descuidades d’un berenar. O d’un son menut que no era el teu i, petitíssim, menjaves pels racons com un pollet amfetamínic descuidant-se les engrunes d’un berenar que no era el seu. M’explicaves que, a les nits, tampoc cansar-te no era teu. Que si venia, petitíssim, el son era precari com un tel finet de llet d’algun berenar que no era el teu, o com un deute que et xuclava la mirada amb l’amenaça d’un demà vertiginós que no vindria. I no arribava: així la por et paralitzava. I no venia. Així l’insomni et consumia. I no vindria. I no arribava. Així l’exili era una dosi apelfadeta. Així la química litúrgia penitent que cap a mi t’arrossegava. I jo et jurava amor etern. I així, potser, per això
menjaves com un pollet amfetamínic
no fos cas que t’escanyés jo amb l’abraçada desganada d’un amor. O engany menut que no era el teu i, petitíssim, menjaves pels racons com un pollet amfetamínic descuidant-se les almoines d’un amor, pobrissó meu, que no era el teu. TINENÇA IL·LÍCITA A la
descriminalització dels psicofàrmacs.
Als meus dealers, herois anònims. La meva amor menuda: esfulla paperines. La meva engruna viva: nerviüda escamparia aquesta amor dins l’ampla conca de la nit occipital i apamaria miro peso palpo
la finor amb què
ensacarien
les mans dels traficants la dosi exacta de la meva amor menuda. Aquesta amor eixuta que en tinc prou d’anar comptant-la en mil·ligrams dins l’ampla conca de la química vibranta i cerebral miro peso palpo
la finor amb què ensacaria
la meva amor menuda. La meva engruna viva: esfullo paperines. La meva amor petita: m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima...?
TORN DE NIT Went to school, went
to labour market for
thirty years, two years of retirement, drop dead. Guy Standing With their tanks and their bombs and their bombs and their guns. In your head, in your head they are crying. The Cramberries Dorms i, ni adormit, el crim no para. Et miro, em sé distreta i, ni adormits, el crim no para. Encara menys si et busco demanant-te que no paris. I no para i no s’atura, ni de nit, la roda oscada. Dorms. Rondina
un motoret endins de mi.
Endins de tu. Una bomba esclata cada nit: el crim no para. El crim treballa. Mira’m. Dic: t’estimo molt sincera i, ni estimant-te no s’atura, ni de nit, la roda oscada: dorm. Dorms
però, ni adormit, el crim
no para: el fum, la màquina. Somnàmbuls, som ferralla. Soc la roda assalariada i tu, adormit, de vora mi ets un pulmó i vas respirant-la i no s’atura, ni de nit, la roda oscada. Dorms. Dormo i
veig, pertot, que el crim
no para. Lenta i vegetal hi ha una malura subterrània. Tot ho infecta un engranatge: el crim no para. El crim treballa i no s’atura, mai de nit, la roda oscada. |